No fa pas tant de temps, en un poble anomenat “Mont Traç” (que era un petit poble de muntanya), hi vivia un bomber molt peculiar. Ara voldreu saber per què és peculiar, no? Doncs us haureu d’esperar una miqueta, perquè primer us explicaré com va arribar aquell bomber en aquell poble.
Abans d’anar allà vivia en una ciutat que es deia “Baralla Ona” amb la seva família, formada per la seva esposa, la seva filla i els seus pares, però el problema era que en el cos de la companyia de bombers tenia molta feina.
Un dia va arribar tard perquè el seu pare va tenir un problema en aixecar-se i en aquell precís dia s’estava cremant un bloc de deu pisos. Per aquella raó, quan van tornar de la feina el director de l’empresa es va enfadar pel retard i malgrat les excuses verdaderes, el director no se’l va creure i el va despatxar.
Quan va arribar a casa seva va comunicar a la seva família la mala noticia. Després de parlar-ho una estona van decidir de mudar-se lluny d’aquella civilització. Van comprar una caravana, agafar les coses més importants i van marxar direcció a un altre poblet.
Va passar una setmana i van visitar els pobles de: “Palpa Os”, “Pala Furgall”, “Vull Pelat”, entre d’altres..., però el que els va agradar més va ser el poblet de “Mont Traç”. Era petit i no tenia gaires botigues, però també tranquil, acolorit i agrícola. S’hi van instal·lar al primer moment que el van veure. Van anar a visitar l’ajuntament i demanar si hi havia alguna casa que estès en venda. Els de l’ajuntament els van respondre que sí, que era una mica petita per fora, però espaiosa per dintre. No estava gaire lluny de l’ajuntament ni del centre, a més era barata i estava envoltada per un pati molt gran i un camp per cultivar en perfecte estat. Així doncs van afluixar les butxaques, agafar les maletes, els mobles i es van dirigir cap a la caseta de camp.
El dia següent ja ho tenien tot ben endreçat, el bomber i la seva família van anar a explorar el poble i es van adonar que no tenien cos de bombers com hi havia a “Baralla Ona”. Quan va veure allò, el bomber es va dirigir de nou cap a l’ajuntament per parlar amb l’alcaldessa si ell podria crear un cos de bombers amb la seva família. L’alcaldessa s’ho va pensar una estona, però al final no li va semblar gens malament la idea, sobretot tenint en compte que el petit poble de “Mont Traç” està al mig d’una muntanyosa que es diu “Errades”.
Al cap de tres dies ja començaven els treballs de construcció per al nou parc de bombers i tots els estris que fan falta. Després d’un mes i quan per fi ho van tenir enllestit, el bomber li va preguntar a la seva filla petita si voldria ajudar-lo a la seva empresa i ella, és clar, li va dir que sí i a continuació li va dir una cosa que li va fer encendre la bombeta de la imaginació. Si teniu ganes de saber què li va dir, doncs mira, aquí ho teniu: —És el pare pomper me epecia de món! En aquell precís moment quan va dir “pomper”, se li va acudir que podria ser bomber, com ja ho havia sigut abans, però d’un altre forma; una forma més especial. Aquella forma especial, ja suposo que la sabreu si heu llegit el títol... És que en contes d’utilitzar mangueres podria utilitzar bombes, però no bombes destructives, sinó bombes d’aigua que apaguin el foc. Bombes per fer el bé i no el mal.
I així ho va fer, juntament amb la seva família va fundar la primera companyia de bombers que utilitzaven bombes per fer el bé i no per fer el mal. I aquella companyia ara es diu i es dirà per sempre més “Els Bomb-ers”.
I des d’aquell dia ja no s’ha conegut aquell bomber de ciutat per només bomber sinó que per “Bomb-er”, el fundador de la millor empresa de bombers de la historia! (amb col·laboració de la seva filla petita i la resta de la família).
I així és com acaba aquesta història, que et fa aprendre que no totes les bombes han de ser dolentes perquè destrueixen el món, sinó que també en poden haver-n’hi de bones que l’arreglin.