Ja fa molt de temps,
un dia, un avió carregat de productes químics i àcids radioactius, va caure
enmig del mar i va banyar de productes químics un petit niu de tortugues amb
tres ous petitons. No van tardar a néixer, aquelles petites i bufones
tortugues, que van anar nedant cap la platja d’una illa d’Indonèsia, anomenada
Sulawesi. Una d’elles es va convertir en un monstruet estrany del que el seu
poder era desconegut. Aquell monstre, es va anar fent popular entre la gent de
la ciutat i una setmana després es va convertir en el terror de tot Sulawesi.
Tota persona que el molestava acabava devorat, triturat, desfet i exterminat!
Però un dia mentre dormia, va tenir una revelació, va obrir els ulls i de
sobte, va sortir disparada en direcció oest. Va estar desapareguda tres dies, i
tres dies de felicitat i alegria van passar. De sobte, la tortuga va sortir del
seu amagatall i va dir a tota l’illa:
—Hola,
cavallers i donzelles d’aquesta ciutat, sóc Torta la Tortuga i reclamo la
ciutat en el meu nom! A partir d’ara, Sulowasi o Sulawesi, o com es digui, es
dirà, Tortopolis! A partir d’ara, les coses canviaran, i hem tindreu més por
que abans, perquè he descobert la manera de fer-me gran, gran i molt gran!
De cop i volta, es va
començar a fer gran, fins al punt de ser gegant! Una de les persones que
l’estava veient es va enfurismar i el va anar a atacar, desgraciadament, una
sola pota va ser suficient per enviar-lo a fer punyetes (al riu). Totes i
cadascuna de les persones que hi eren, van començar a atacar-la amb pistoles,
canons i altres armes de foc, mentre, els que no tenien feina o no tenien
passaport d’armes, van clavar-li ganivets i estris de cuina. Torta va començar
a recular i sense que ho veiés, va caure a l’aigua i per culpa de la seva gran
i pesant closca, es va enfonsar al mar profund, i es va morir
Seixanta-cinc anys
després...
—Mira,
net, vols que t’expliqui la història del nom d’aquesta ciutat?
—Sí,
avi, diga-me-la!
—D’acord,
escolta. Fa molt de temps, Torta la Tortuga va amenaçar la ciutat, casi em
moro, en aquella època, perquè vaig ser tonto i vaig voler atacar-la jo sol...
Em van haver de rescatar del riu i fer diverses operacions perquè em recuperes
del tot. En aquell instant vaig aprendre que lluitant sol no faig res, val més lluitar
junts i units, per vèncer.
I vet aquí un gos i
vet aquí un gat, que la closca s’ha trencat.