Diu la llegenda, que fa molt i molt de temps en el poble de Mont-ras hi
vivia un drac molt, molt, però que molt simpàtic. Tenia cura dels bens i també cuinava
menjar per a les persones...
Tothom se l’estimava al drac, menys un cavaller. Un cavaller anomenat sant
Jordi. El cavaller tenia enveja del drac perquè segons la llegenda seria ell
qui hauria de ser admirat i no pas el drac. Així doncs, va decidir matar-lo per
tornar a tenir l’admiració de tothom. I dit i fet, va començar de posar a la
pràctica diversos plans amb la intenció de fer desaparèixer el drac:
·
Pla A:
Es va col·locar d’amagatotis enmig d’un ramat d’ovelles perquè quan el drac
estigués distret el podria matar amb la seva llança, però resulta que de tant
esperar, es va adormir i el ramat se’n va anar cap al corral i ell es va quedar
completament sol.
·
Pla B:
Es va amagar en un casalot mig abandonat i quan el drac va estar distret el va
intentar de matar amb la llança. Però es va tornar adormir i quan es va
despertar el drac ja havia marxat.
·
Pla C: Amb
l’ajut d’un esquer, va dur al drac a un indret perdut de les Gavarres on no els
podés veure ningú. L’esquer era un tros de carn fresca, però quan ja el tenia
al mig del bosc, el drac va sentir que algú demanava ajuda i se’n va anar tot volant.
El cavaller, cansat i rendit va decidir de proposar una idea al rei.
Aleshores, es va dirigir a ell i li va dir que ell i el drac farien un duel i
que qui guanyés seria adorat, en canvi qui perdés seria desterrat del poble per
sempre més.
El rei va acceptar la idea del duel i el drac en sentir això es va enfadar
molt amb el cavaller, perquè ell era bo i no volia fer mal a ningú, però no va
tenir altre remei si volia quedar-se a la contrada.
Quan va arribar el dia del duel, el cavaller sant Jordi ja l’esperava amb
la seva llança, un escut gegant i una armadura d’acer. El que no s’esperava
ningú era que també portava un punyal amagat amb la intenció sorprendre al drac
per matar-lo. Aleshores, va començar el duel. El drac treia foc per tot arreu,
però l’armadura d’acer era massa resistent. El cavaller, cansat de no poder ni
tocar al drac que tota l’estona l’estava esquivant volant, va decidir de treure
la seva arma secreta: el punyal.
El drac va baixar cap a terra per tirar-li una altra flamarada, quan de
sobte va veure el punyal que tenia el cavaller i quan aquest va intentar de
clavar-li, el drac el va esquivar deixant l’arma al descobert i a la vista de
tothom.
Quan el rei va veure que el desafortunat cavaller havia dut un punyal d’amagat,
ràpidament va anul·lar el duel i per aquest poc respecte al drac, va fer
desterrar al cavaller sant Jordi del poble i fins i tot de la comarca per
sempre més.
Van passar els anys i el drac continuava ajudant a la gent del poble de
Mont-ras i de més enllà, fins un dia que va decidir que ja havia de plegar
d’aquesta feina i descansar una mica. I així ho va fer, es va endinsar per les
Gavarres, va triar la cova més bonica i va viure feliç amb tota la companyia
dels animals del bosc i de tant en tant les persones el podien anar a veure.
Encara ara, si t’endinses a les zones més boscoses de Mont-ras pots trobar
la cova amb el drac que t’acollirà la mar de content.
I vet
aquí un gos i vet aquí un gat que el drac t’ha agradat
