Haiku La tortuga

La tortuga

La tortuga,

tan lenta com sempre,

dorm com tothom.

L'ós rentador

 

L’ós rentador sembla que porti antifaç

té les potetes del davant molt hàbils

I tot i fer cara de bonifaç

S’aprofita dels més dèbils

 

Quan es freguen les potes

Sembla ben bé que es rentin les mans

I de vegades fan algunes ganyotes

Perquè, no senyors, no són vegetarians!

El robatori estrany

 

Un dia normal, jo l'Enric i el meu amic Marc, estàvem pujant per anar a casa meva (la veritat és que jo havia convidat en Marc a casa i ell vivia a Palafrugell) quan de sobte, me n'adono de perquè estic caminant, si els meus pares em podrien haver vingut a buscar en cotxe. No vaig fer gaire cas d'aquella estranya cosa i vam continuar pujant i parlant amb en Marc.

 

Quan vam ser a dalt, em vaig adonar que no tenia les claus i que em tenia que colar a casa. Vaig pensar que podria provar una altra manera per entrar. Aquesta manera era pujar per una rampa que hi ha al costat del garatge i després baixar. 

 

Quan estàvem a davant del garatge vam veure un lladre que estava fent el mateix que jo havia pensat. En Marc i jo, la veritat és que no vam fer res, vam obrir la porta del davant de casa (que casualment ja estava oberta) i el vam començar a seguir tranquil·lament. 

 

El lladre va entrar a casa després de nosaltres que, per cert, ja sabia que l'estàvem seguint, però no va fer-nos cas. Va entrar a casa com si res. Nosaltres també vam entrar i el lladre es va dirigir cap al taller, òbviament nosaltres el vam seguir. 

 

Quan ja estàvem a prop vam sentir uns crits molt forts que venien del taller, ens hi vam apropar corrents i vam veure la Marina (que no en tinc ni idea de què hi feia allà) que tenia lligat el lladre amb dos taràntules a les mans i amb escorpins als peus. El lladre estava cridant molt i molt fort que el deixés anar perquè els quatre animals l'estaven picant. Li vam dir a la Marina què estava fent en allà i ens va contestar que... I en aquell moment em vaig despertar.

 

Sincerament, espero que aquest somni no es faci mai realitat.

L'esquirol i els aglans

Hi havia una vegada un esquirol que vivia en un bosc petit a Catalunya. Vivia a l’arbre més gran de tot el bosc i un porc senglar que vivia a sota de l’arbre. L’esquirol era de color marró clar i el porc senglar de color marró fosc. L’arbre tenia una escala feta de troncs perquè el porc senglar podés pujar a la casa de l’esquirol que era molt més petita que la del porc.

            Cada dia sortien els dos a buscar aglans; el porc senglar per terra i l’esquirol pels arbres.

            A la tardor, quan s’acostava l’hivern, el porc tenia cent trenta-dos bolets i dos-cents vuitanta-sis aglans i l’esquirol quaranta-sis bolets i dos-cents setanta aglans. L’esquirol estava trist perquè el porc senglar tenia més menjar que ell. Faltaven dos dies perquè comencés l’hivern, el porc senglar li va preguntar:

            ­Per què estàs trist durant tants de dies, i no vas a buscar aglans que és           la cosa que t’agrada més?

            L’ esquirol no el va contestar i se’n va anar saltant pels arbres, semblava que s’havia enfadat amb el porc, però no sabia perquè.

            El va seguir fins que l’esquirol es va aturar i li va tornar a preguntar:

            ­Per què t’has enfadat amb mi?

            L’esquirol es va esperar dos minuts i per fi li va respondre sanglotant:

            ­Perquè tens més menjar que jo.

            El porc va tornar a casa seva i pel camí va agafar uns quants aglans per l’esquirol. L’esquirol quan va tornar a casa seva, es va trobar a la porta un sac amb una carta que hi deia: “Per a tu esquirol”. El sac era ple... d’AGLANS!!!

            A la carta, en lletra petita, hi havia signat: “porc senglar”. El porc senglar va sortir de la casa de l’esquirol, l’esquirol li va fer una abraçada i un petó tan fort, que el porc es va tornar vermell com un tomàquet, i li va dir a l’esquirol:

            ­A partir d’ ara sempre compartirem el menjar!

He fet una Weeeeeeeb!!!!

Aquí us deixo amb un enllaç la meva web per veure si us agrada:

https://sites.google.com/view/enricverges

La llegenda del monstre dels tentacles gegantins

Diu la llegenda que quatre homes del Mediterrani van sortir a pescar una nit d’hivern. Van agafar un vaixell de pesca i es van navegar mar endins. De bon començament, van pescar deu pops i noranta-nou peixos. N’estaven molt orgullosos de la seva pesca, però no per molt de temps perquè un tentacle gegant va agafar-ne un d’ells i se’l va emportar a la densa mar. Actualment, no se n’ha sabut res d’aquells indefensos pescadors, ara bé, tenim testimonis d’albiraments d’ombres estranyes als ports de Barcelona i Palamós. Molts submarinistes afirmen haver vist un ull gegant a milers de quilometres sota mar, però ningú s’havia atrevit a investigar-ho de prop. Però... un dia una persona va anar a mirar de què es tractava en un submarí d’última generació. Mentre anava investigant, de sobte, un tentacle gegant va sortir del no res i va agafar el submarí i se’l va emportar a la fonda i profunda mar.

A la profunditat del mar...

El tentacle cada vegada feia més petit l’espai del submarí el que dificultava les possibilitats de supervivència del noi. Després, el tentacle va aixafar tant i tant fort el submarí que va explotar. L’explosió va fer tremolar la terra i el monstre va sortir disparat cap a la superfície i va caure a una illa llunyana. Quan el monstre es va despertar d’aquella patacada, es va adonar que havia caigut al volcà de Hawaii que, per mal sort, era actiu, i el va cremar. Des d’ara endavant, el kraken no molestarà mai més la ciutat.

I vet aquí un gos vet aquí un gat, i el gran tentacle t’ha matat.

 

Drac de Sant Marti

   

El drac de l’arc Sant Martí

anava pel camí

content i trotant

però va caure a la bassa de fang

 

La Llunesa anava volant

sota un sol molt brillant

i de sobte, es va trobar un barranc

on al fons havia un banc

 

El drac de l’arc de Sant Martí

finalment, va poder sortir

d’aquell fang i tant content

de ser valent, ja tornava a ser resplendent    

 

Torta la tortuga

 

Ja fa molt de temps, un dia, un avió carregat de productes químics i àcids radioactius, va caure enmig del mar i va banyar de productes químics un petit niu de tortugues amb tres ous petitons. No van tardar a néixer, aquelles petites i bufones tortugues, que van anar nedant cap la platja d’una illa d’Indonèsia, anomenada Sulawesi. Una d’elles es va convertir en un monstruet estrany del que el seu poder era desconegut. Aquell monstre, es va anar fent popular entre la gent de la ciutat i una setmana després es va convertir en el terror de tot Sulawesi. Tota persona que el molestava acabava devorat, triturat, desfet i exterminat! Però un dia mentre dormia, va tenir una revelació, va obrir els ulls i de sobte, va sortir disparada en direcció oest. Va estar desapareguda tres dies, i tres dies de felicitat i alegria van passar. De sobte, la tortuga va sortir del seu amagatall i va dir a tota l’illa:

            —Hola, cavallers i donzelles d’aquesta ciutat, sóc Torta la Tortuga i reclamo la ciutat en el meu nom! A partir d’ara, Sulowasi o Sulawesi, o com es digui, es dirà, Tortopolis! A partir d’ara, les coses canviaran, i hem tindreu més por que abans, perquè he descobert la manera de fer-me gran, gran i molt gran!

De cop i volta, es va començar a fer gran, fins al punt de ser gegant! Una de les persones que l’estava veient es va enfurismar i el va anar a atacar, desgraciadament, una sola pota va ser suficient per enviar-lo a fer punyetes (al riu). Totes i cadascuna de les persones que hi eren, van començar a atacar-la amb pistoles, canons i altres armes de foc, mentre, els que no tenien feina o no tenien passaport d’armes, van clavar-li ganivets i estris de cuina. Torta va començar a recular i sense que ho veiés, va caure a l’aigua i per culpa de la seva gran i pesant closca, es va enfonsar al mar profund, i es va morir

Seixanta-cinc anys després...

            —Mira, net, vols que t’expliqui la història del nom d’aquesta ciutat?

            —Sí, avi, diga-me-la!

            —D’acord, escolta. Fa molt de temps, Torta la Tortuga va amenaçar la ciutat, casi em moro, en aquella època, perquè vaig ser tonto i vaig voler atacar-la jo sol... Em van haver de rescatar del riu i fer diverses operacions perquè em recuperes del tot. En aquell instant vaig aprendre que lluitant sol no faig res, val més lluitar junts i units, per vèncer.

 

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que la closca s’ha trencat.