El peix
El peix nedant,
és bonic com l’aigua
tan radiant.
06 d’abril 2023
13 de gener 2023
24 de novembre 2022
La història del bomb-er
No fa pas tant de temps, en un poble anomenat “Mont Traç” (que era un petit poble de muntanya), hi vivia un bomber molt peculiar. Ara voldreu saber per què és peculiar, no? Doncs us haureu d’esperar una miqueta, perquè primer us explicaré com va arribar aquell bomber en aquell poble.
Abans d’anar allà vivia en una ciutat que es deia “Baralla Ona” amb la seva família, formada per la seva esposa, la seva filla i els seus pares, però el problema era que en el cos de la companyia de bombers tenia molta feina.
Un dia va arribar tard perquè el seu pare va tenir un problema en aixecar-se i en aquell precís dia s’estava cremant un bloc de deu pisos. Per aquella raó, quan van tornar de la feina el director de l’empresa es va enfadar pel retard i malgrat les excuses verdaderes, el director no se’l va creure i el va despatxar.
Quan va arribar a casa seva va comunicar a la seva família la mala noticia. Després de parlar-ho una estona van decidir de mudar-se lluny d’aquella civilització. Van comprar una caravana, agafar les coses més importants i van marxar direcció a un altre poblet.
Va passar una setmana i van visitar els pobles de: “Palpa Os”, “Pala Furgall”, “Vull Pelat”, entre d’altres..., però el que els va agradar més va ser el poblet de “Mont Traç”. Era petit i no tenia gaires botigues, però també tranquil, acolorit i agrícola. S’hi van instal·lar al primer moment que el van veure. Van anar a visitar l’ajuntament i demanar si hi havia alguna casa que estès en venda. Els de l’ajuntament els van respondre que sí, que era una mica petita per fora, però espaiosa per dintre. No estava gaire lluny de l’ajuntament ni del centre, a més era barata i estava envoltada per un pati molt gran i un camp per cultivar en perfecte estat. Així doncs van afluixar les butxaques, agafar les maletes, els mobles i es van dirigir cap a la caseta de camp.
El dia següent ja ho tenien tot ben endreçat, el bomber i la seva família van anar a explorar el poble i es van adonar que no tenien cos de bombers com hi havia a “Baralla Ona”. Quan va veure allò, el bomber es va dirigir de nou cap a l’ajuntament per parlar amb l’alcaldessa si ell podria crear un cos de bombers amb la seva família. L’alcaldessa s’ho va pensar una estona, però al final no li va semblar gens malament la idea, sobretot tenint en compte que el petit poble de “Mont Traç” està al mig d’una muntanyosa que es diu “Errades”.
Al cap de tres dies ja començaven els treballs de construcció per al nou parc de bombers i tots els estris que fan falta. Després d’un mes i quan per fi ho van tenir enllestit, el bomber li va preguntar a la seva filla petita si voldria ajudar-lo a la seva empresa i ella, és clar, li va dir que sí i a continuació li va dir una cosa que li va fer encendre la bombeta de la imaginació. Si teniu ganes de saber què li va dir, doncs mira, aquí ho teniu: —És el pare pomper me epecia de món! En aquell precís moment quan va dir “pomper”, se li va acudir que podria ser bomber, com ja ho havia sigut abans, però d’un altre forma; una forma més especial. Aquella forma especial, ja suposo que la sabreu si heu llegit el títol... És que en contes d’utilitzar mangueres podria utilitzar bombes, però no bombes destructives, sinó bombes d’aigua que apaguin el foc. Bombes per fer el bé i no el mal.
I així ho va fer, juntament amb la seva família va fundar la primera companyia de bombers que utilitzaven bombes per fer el bé i no per fer el mal. I aquella companyia ara es diu i es dirà per sempre més “Els Bomb-ers”.
I des d’aquell dia ja no s’ha conegut aquell bomber de ciutat per només bomber sinó que per “Bomb-er”, el fundador de la millor empresa de bombers de la historia! (amb col·laboració de la seva filla petita i la resta de la família).
I així és com acaba aquesta història, que et fa aprendre que no totes les bombes han de ser dolentes perquè destrueixen el món, sinó que també en poden haver-n’hi de bones que l’arreglin.
08 de setembre 2022
30 de juny 2022
L'ós rentador
L’ós rentador sembla que porti antifaç
té les potetes del davant molt hàbils
I tot i fer cara de bonifaç
S’aprofita dels més dèbils
Quan es freguen les potes
Sembla ben bé que es rentin les mans
I de vegades fan algunes ganyotes
Perquè, no senyors, no són vegetarians!
29 de juny 2022
El robatori estrany
Un dia normal, jo l'Enric i el meu amic Marc, estàvem pujant per anar a casa meva (la veritat és que jo havia convidat en Marc a casa i ell vivia a Palafrugell) quan de sobte, me n'adono de perquè estic caminant, si els meus pares em podrien haver vingut a buscar en cotxe. No vaig fer gaire cas d'aquella estranya cosa i vam continuar pujant i parlant amb en Marc.
Quan vam ser a dalt, em vaig adonar que no tenia les claus i que em tenia que colar a casa. Vaig pensar que podria provar una altra manera per entrar. Aquesta manera era pujar per una rampa que hi ha al costat del garatge i després baixar.
Quan estàvem a davant del garatge vam veure un lladre que estava fent el mateix que jo havia pensat. En Marc i jo, la veritat és que no vam fer res, vam obrir la porta del davant de casa (que casualment ja estava oberta) i el vam començar a seguir tranquil·lament.
El lladre va entrar a casa després de nosaltres que, per cert, ja sabia que l'estàvem seguint, però no va fer-nos cas. Va entrar a casa com si res. Nosaltres també vam entrar i el lladre es va dirigir cap al taller, òbviament nosaltres el vam seguir.
Quan ja estàvem a prop vam sentir uns crits molt forts que venien del taller, ens hi vam apropar corrents i vam veure la Marina (que no en tinc ni idea de què hi feia allà) que tenia lligat el lladre amb dos taràntules a les mans i amb escorpins als peus. El lladre estava cridant molt i molt fort que el deixés anar perquè els quatre animals l'estaven picant. Li vam dir a la Marina què estava fent en allà i ens va contestar que... I en aquell moment em vaig despertar.
Sincerament, espero que aquest somni no es faci mai realitat.
08 de juny 2022
L'esquirol i els aglans
Hi havia una vegada un esquirol que vivia en un bosc petit a Catalunya. Vivia a l’arbre més gran de tot el bosc i un porc senglar que vivia a sota de l’arbre. L’esquirol era de color marró clar i el porc senglar de color marró fosc. L’arbre tenia una escala feta de troncs perquè el porc senglar podés pujar a la casa de l’esquirol que era molt més petita que la del porc.
Cada dia sortien els dos a buscar aglans; el porc senglar per terra i l’esquirol pels arbres.
A la tardor, quan s’acostava l’hivern, el porc tenia cent trenta-dos bolets i dos-cents vuitanta-sis aglans i l’esquirol quaranta-sis bolets i dos-cents setanta aglans. L’esquirol estava trist perquè el porc senglar tenia més menjar que ell. Faltaven dos dies perquè comencés l’hivern, el porc senglar li va preguntar:
Per què estàs trist durant tants de dies, i no vas a buscar aglans que és la cosa que t’agrada més?
L’ esquirol no el va contestar i se’n va anar saltant pels arbres, semblava que s’havia enfadat amb el porc, però no sabia perquè.
El va seguir fins que l’esquirol es va aturar i li va tornar a preguntar:
Per què t’has enfadat amb mi?
L’esquirol es va esperar dos minuts i per fi li va respondre sanglotant:
Perquè tens més menjar que jo.
El porc va tornar a casa seva i pel camí va agafar uns quants aglans per l’esquirol. L’esquirol quan va tornar a casa seva, es va trobar a la porta un sac amb una carta que hi deia: “Per a tu esquirol”. El sac era ple... d’AGLANS!!!
A la carta, en lletra petita, hi havia signat: “porc senglar”. El porc senglar va sortir de la casa de l’esquirol, l’esquirol li va fer una abraçada i un petó tan fort, que el porc es va tornar vermell com un tomàquet, i li va dir a l’esquirol:
A partir d’ ara sempre compartirem el menjar!
17 de febrer 2022
La llegenda del monstre dels tentacles gegantins
Diu la llegenda que quatre homes del Mediterrani van sortir a pescar una nit d’hivern. Van agafar un vaixell de pesca i es van navegar mar endins. De bon començament, van pescar deu pops i noranta-nou peixos. N’estaven molt orgullosos de la seva pesca, però no per molt de temps perquè un tentacle gegant va agafar-ne un d’ells i se’l va emportar a la densa mar. Actualment, no se n’ha sabut res d’aquells indefensos pescadors, ara bé, tenim testimonis d’albiraments d’ombres estranyes als ports de Barcelona i Palamós. Molts submarinistes afirmen haver vist un ull gegant a milers de quilometres sota mar, però ningú s’havia atrevit a investigar-ho de prop. Però... un dia una persona va anar a mirar de què es tractava en un submarí d’última generació. Mentre anava investigant, de sobte, un tentacle gegant va sortir del no res i va agafar el submarí i se’l va emportar a la fonda i profunda mar.
A la profunditat del mar...
El tentacle cada vegada feia més petit l’espai del submarí el que dificultava les possibilitats de supervivència del noi. Després, el tentacle va aixafar tant i tant fort el submarí que va explotar. L’explosió va fer tremolar la terra i el monstre va sortir disparat cap a la superfície i va caure a una illa llunyana. Quan el monstre es va despertar d’aquella patacada, es va adonar que havia caigut al volcà de Hawaii que, per mal sort, era actiu, i el va cremar. Des d’ara endavant, el kraken no molestarà mai més la ciutat.
I vet aquí un gos vet aquí un gat, i el gran tentacle t’ha matat.
14 de febrer 2022
Drac de Sant Marti
El drac de l’arc Sant Martí
anava pel camí
content i trotant
però va caure a la bassa de fang
La Llunesa anava volant
sota un sol molt brillant
i de sobte, es va trobar un barranc
on al fons havia un banc
El drac de l’arc de Sant Martí
finalment, va poder sortir
d’aquell fang i tant content
de ser valent, ja tornava a ser resplendent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)