He fet una Weeeeeeeb!!!!

 Aquí us deixo amb un enllaç la meva web per veure si us agrada

https://sites.google.com/view/enricverges

La llegenda del monstre dels tentacles gegantins

Diu la llegenda que quatre homes del Mediterrani van sortir a pescar una nit d’hivern. Van agafar un vaixell de pesca i es van navegar mar endins. De bon començament, van pescar deu pops i noranta-nou peixos. N’estaven molt orgullosos de la seva pesca, però no per molt de temps perquè un tentacle gegant va agafar-ne un d’ells i se’l va emportar a la densa mar. Actualment, no se n’ha sabut res d’aquells indefensos pescadors, ara bé, tenim testimonis d’albiraments d’ombres estranyes als ports de Barcelona i Palamós. Molts submarinistes afirmen haver vist un ull gegant a milers de quilometres sota mar, però ningú s’havia atrevit a investigar-ho de prop. Però... un dia una persona va anar a mirar de què es tractava en un submarí d’última generació. Mentre anava investigant, de sobte, un tentacle gegant va sortir del no res i va agafar el submarí i se’l va emportar a la fonda i profunda mar.

A la profunditat del mar...

El tentacle cada vegada feia més petit l’espai del submarí el que dificultava les possibilitats de supervivència del noi. Després, el tentacle va aixafar tant i tant fort el submarí que va explotar. L’explosió va fer tremolar la terra i el monstre va sortir disparat cap a la superfície i va caure a una illa llunyana. Quan el monstre es va despertar d’aquella patacada, es va adonar que havia caigut al volcà de Hawaii que, per mal sort, era actiu, i el va cremar. Des d’ara endavant, el kraken no molestarà mai més la ciutat.

I vet aquí un gos vet aquí un gat, i el gran tentacle t’ha matat.

 

Drac de Sant Marti

   

El drac de l’arc Sant Martí

anava pel camí

content i trotant

però va caure a la bassa de fang

 

La Llunesa anava volant

sota un sol molt brillant

i de sobte, es va trobar un barranc

on al fons havia un banc

 

El drac de l’arc de Sant Martí

finalment, va poder sortir

d’aquell fang i tant content

de ser valent, ja tornava a ser resplendent    

 

Torta la tortuga

 

Ja fa molt de temps, un dia, un avió carregat de productes químics i àcids radioactius, va caure enmig del mar i va banyar de productes químics un petit niu de tortugues amb tres ous petitons. No van tardar a néixer, aquelles petites i bufones tortugues, que van anar nedant cap la platja d’una illa d’Indonèsia, anomenada Sulawesi. Una d’elles es va convertir en un monstruet estrany del que el seu poder era desconegut. Aquell monstre, es va anar fent popular entre la gent de la ciutat i una setmana després es va convertir en el terror de tot Sulawesi. Tota persona que el molestava acabava devorat, triturat, desfet i exterminat! Però un dia mentre dormia, va tenir una revelació, va obrir els ulls i de sobte, va sortir disparada en direcció oest. Va estar desapareguda tres dies, i tres dies de felicitat i alegria van passar. De sobte, la tortuga va sortir del seu amagatall i va dir a tota l’illa:

            —Hola, cavallers i donzelles d’aquesta ciutat, sóc Torta la Tortuga i reclamo la ciutat en el meu nom! A partir d’ara, Sulowasi o Sulawesi, o com es digui, es dirà, Tortopolis! A partir d’ara, les coses canviaran, i hem tindreu més por que abans, perquè he descobert la manera de fer-me gran, gran i molt gran!

De cop i volta, es va començar a fer gran, fins al punt de ser gegant! Una de les persones que l’estava veient es va enfurismar i el va anar a atacar, desgraciadament, una sola pota va ser suficient per enviar-lo a fer punyetes (al riu). Totes i cadascuna de les persones que hi eren, van començar a atacar-la amb pistoles, canons i altres armes de foc, mentre, els que no tenien feina o no tenien passaport d’armes, van clavar-li ganivets i estris de cuina. Torta va començar a recular i sense que ho veiés, va caure a l’aigua i per culpa de la seva gran i pesant closca, es va enfonsar al mar profund, i es va morir

Seixanta-cinc anys després...

            —Mira, net, vols que t’expliqui la història del nom d’aquesta ciutat?

            —Sí, avi, diga-me-la!

            —D’acord, escolta. Fa molt de temps, Torta la Tortuga va amenaçar la ciutat, casi em moro, en aquella època, perquè vaig ser tonto i vaig voler atacar-la jo sol... Em van haver de rescatar del riu i fer diverses operacions perquè em recuperes del tot. En aquell instant vaig aprendre que lluitant sol no faig res, val més lluitar junts i units, per vèncer.

 

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que la closca s’ha trencat.

La princesa rebel

Fa molt i molt de temps en el regne de Nextbour el rei i la reina volien celebrar vint anys de casats, però la seva filla, anomenada princesa “Rebel”, no volia posar-se un vestit que havia passat de generació en generació, ja que els seus pares l’obligaven a posar-se’l. I des de aquest dia anava rumiant la manera d’escapar-se, fins que va arribar el dia. Va agafar la seva motxilla i s’hi va posar les coses necessàries. Un cop ja ho tenia tot, va sortir per la porta del darrera i es va dirigir cap al bosc. Quan la Isabel (la dona de la neteja) se’n van adonar va enviar a en Tom i a en Jerry, els seus gossos llop, perquè la tornessin a palau.

La princesa Rebel en el seu trajecte es va trobar un cavall que el va anomenar Marronet, i van seguir el seu trajecte junts. Es van endinsar en un bosc que es deia el bosc tenebrós. De cop i volta va escoltar uns rugits, ella tenia por, però va fer el cor fort i va seguir endavant, al cap d’una estona van sortir del bosc i es van trobar davant d’una cova. Ella, tota curiosa que era, va entrar silenciosament a dins. Quan es va endinsar es va trobar amb un drac enorme, i sense voler li va trepitjar la cua. La princesa Rebel li va demanar disculpes.

Van estar parlant una estona i es van anar fent amics. En aquella conversa van decidir que la princesa i el cavall Marronet es quedarien a viure amb el drac que li van posar de nom  Muxu. I des d’aquell dia no se’n va saber res més de la princesa Rebel ni dels seus amics.

 

El porc i les gallines

En una granja al no res, hi vivien un porc, unes gallines, un cavall i un gos. Les gallines eren molt presumides i tot el que els agradava ho volien. En canvi el porc li anava bé qualsevol cosa.

Un dia, les gallines van anar a passejar per la granja i van veure que el porc tenia una pilota de futbol i estava jugant. Les gallines també en volien una i li van anar a demanar al cavall. El cavall els va dir que jo no en tenia més. Les gallines molt enfadades van decidir que li robarien la pilota al porc. De nit, les gallines es van escapolir cap al porc. Quan van aconseguir agafar la pilota, d’una manera indescriptible i se’n van anar cap al galliner.

Quan s’apropaven al corral les va enganxar el gos molt enfadat pel que havien fet, el gos les va renyar i les gallines van prometre que mai no ho tornarien a fer.

A partir d’aquell dia les gallines van saber que no feia falta tenir moltes coses per viure més bé.