Hi havia una vegada un esquirol que vivia en un bosc petit a Catalunya. Vivia a l’arbre més gran de tot el bosc i un porc senglar que vivia a sota de l’arbre. L’esquirol era de color marró clar i el porc senglar de color marró fosc. L’arbre tenia una escala feta de troncs perquè el porc senglar podés pujar a la casa de l’esquirol que era molt més petita que la del porc.
Cada dia sortien els dos a buscar aglans; el porc senglar per terra i l’esquirol pels arbres.
A la tardor, quan s’acostava l’hivern, el porc tenia cent trenta-dos bolets i dos-cents vuitanta-sis aglans i l’esquirol quaranta-sis bolets i dos-cents setanta aglans. L’esquirol estava trist perquè el porc senglar tenia més menjar que ell. Faltaven dos dies perquè comencés l’hivern, el porc senglar li va preguntar:
Per què estàs trist durant tants de dies, i no vas a buscar aglans que és la cosa que t’agrada més?
L’ esquirol no el va contestar i se’n va anar saltant pels arbres, semblava que s’havia enfadat amb el porc, però no sabia perquè.
El va seguir fins que l’esquirol es va aturar i li va tornar a preguntar:
Per què t’has enfadat amb mi?
L’esquirol es va esperar dos minuts i per fi li va respondre sanglotant:
Perquè tens més menjar que jo.
El porc va tornar a casa seva i pel camí va agafar uns quants aglans per l’esquirol. L’esquirol quan va tornar a casa seva, es va trobar a la porta un sac amb una carta que hi deia: “Per a tu esquirol”. El sac era ple... d’AGLANS!!!
A la carta, en lletra petita, hi havia signat: “porc senglar”. El porc senglar va sortir de la casa de l’esquirol, l’esquirol li va fer una abraçada i un petó tan fort, que el porc es va tornar vermell com un tomàquet, i li va dir a l’esquirol:
A partir d’ ara sempre compartirem el menjar!
Això està molt bé, s'ha de competir el menjar,
ResponEliminaSempre m'agrada rellegir aquest conte; perquè el missatge que dóna és molt bonic i també perquè va ser un dels primers que vares escriure. Molt bé Enric, continua així que ho fas super!
ResponEliminaUn conte molt bonic, m'agradat tornar-lo a llegir.
ResponEliminaL'esquirol i el senglar fan un equip fantàstic i comparteixen el menjar com els bons amics.
Un conte amb un bon missatge!
Quina parella tan estranya! Ben diferents i s’entenen prou bé! M’ha costat imaginar el senglar pujar a l’arbre! Però sé que en els teus comptes Enric tot es possible! I això m’atrau! I de fet ésser tan diferents ens obre a altres maneres de fer. Compartir en lloc de competir! Bona reflexió. M’ha agradat el teu conte. Gràcies. Nuri V. P.
ResponElimina