L'ós rentador

 

L’ós rentador sembla que porti antifaç

té les potetes del davant molt hàbils

I tot i fer cara de bonifaç

S’aprofita dels més dèbils

 

Quan es freguen les potes

Sembla ben bé que es rentin les mans

I de vegades fan algunes ganyotes

Perquè, no senyors, no són vegetarians!

El robatori estrany

 

Un dia normal, jo l'Enric i el meu amic Marc, estàvem pujant per anar a casa meva (la veritat és que jo havia convidat en Marc a casa i ell vivia a Palafrugell) quan de sobte, me n'adono de perquè estic caminant, si els meus pares em podrien haver vingut a buscar en cotxe. No vaig fer gaire cas d'aquella estranya cosa i vam continuar pujant i parlant amb en Marc.

 

Quan vam ser a dalt, em vaig adonar que no tenia les claus i que em tenia que colar a casa. Vaig pensar que podria provar una altra manera per entrar. Aquesta manera era pujar per una rampa que hi ha al costat del garatge i després baixar. 

 

Quan estàvem a davant del garatge vam veure un lladre que estava fent el mateix que jo havia pensat. En Marc i jo, la veritat és que no vam fer res, vam obrir la porta del davant de casa (que casualment ja estava oberta) i el vam començar a seguir tranquil·lament. 

 

El lladre va entrar a casa després de nosaltres que, per cert, ja sabia que l'estàvem seguint, però no va fer-nos cas. Va entrar a casa com si res. Nosaltres també vam entrar i el lladre es va dirigir cap al taller, òbviament nosaltres el vam seguir. 

 

Quan ja estàvem a prop vam sentir uns crits molt forts que venien del taller, ens hi vam apropar corrents i vam veure la Marina (que no en tinc ni idea de què hi feia allà) que tenia lligat el lladre amb dos taràntules a les mans i amb escorpins als peus. El lladre estava cridant molt i molt fort que el deixés anar perquè els quatre animals l'estaven picant. Li vam dir a la Marina què estava fent en allà i ens va contestar que... I en aquell moment em vaig despertar.

 

Sincerament, espero que aquest somni no es faci mai realitat.

L'esquirol i els aglans

Hi havia una vegada un esquirol que vivia en un bosc petit a Catalunya. Vivia a l’arbre més gran de tot el bosc i un porc senglar que vivia a sota de l’arbre. L’esquirol era de color marró clar i el porc senglar de color marró fosc. L’arbre tenia una escala feta de troncs perquè el porc senglar podés pujar a la casa de l’esquirol que era molt més petita que la del porc.

            Cada dia sortien els dos a buscar aglans; el porc senglar per terra i l’esquirol pels arbres.

            A la tardor, quan s’acostava l’hivern, el porc tenia cent trenta-dos bolets i dos-cents vuitanta-sis aglans i l’esquirol quaranta-sis bolets i dos-cents setanta aglans. L’esquirol estava trist perquè el porc senglar tenia més menjar que ell. Faltaven dos dies perquè comencés l’hivern, el porc senglar li va preguntar:

            ­Per què estàs trist durant tants de dies, i no vas a buscar aglans que és           la cosa que t’agrada més?

            L’ esquirol no el va contestar i se’n va anar saltant pels arbres, semblava que s’havia enfadat amb el porc, però no sabia perquè.

            El va seguir fins que l’esquirol es va aturar i li va tornar a preguntar:

            ­Per què t’has enfadat amb mi?

            L’esquirol es va esperar dos minuts i per fi li va respondre sanglotant:

            ­Perquè tens més menjar que jo.

            El porc va tornar a casa seva i pel camí va agafar uns quants aglans per l’esquirol. L’esquirol quan va tornar a casa seva, es va trobar a la porta un sac amb una carta que hi deia: “Per a tu esquirol”. El sac era ple... d’AGLANS!!!

            A la carta, en lletra petita, hi havia signat: “porc senglar”. El porc senglar va sortir de la casa de l’esquirol, l’esquirol li va fer una abraçada i un petó tan fort, que el porc es va tornar vermell com un tomàquet, i li va dir a l’esquirol:

            ­A partir d’ ara sempre compartirem el menjar!