Hi havia una vegada un
esquirol que vivia en un bosc petit a Catalunya. Vivia a l’arbre més gran de
tot el bosc i un porc senglar que vivia a sota de l’arbre. L’esquirol era de
color marró clar i el porc senglar de color marró fosc. L’arbre tenia una
escala feta de troncs perquè el porc senglar podés pujar a la casa de
l’esquirol que era molt més petita que la del porc.
Cada dia sortien els dos a buscar aglans; el porc senglar
per terra i l’esquirol pels arbres.
A la tardor, quan s’acostava l’hivern, el porc tenia cent
trenta-dos bolets i dos-cents vuitanta-sis aglans i l’esquirol quaranta-sis
bolets i dos-cents setanta aglans. L’esquirol estava trist perquè el porc senglar
tenia més menjar que ell. Faltaven dos dies perquè comencés l’hivern, el porc
senglar li va preguntar:
Per què estàs trist durant tants de dies, i no vas a
buscar aglans que és la cosa que
t’agrada més?
L’ esquirol no el va contestar i se’n va anar saltant
pels arbres, semblava que s’havia enfadat amb el porc, però no sabia perquè.
El va seguir fins que l’esquirol es va aturar i li va
tornar a preguntar:
Per què t’has enfadat amb mi?
L’esquirol es va esperar dos minuts i per fi li va
respondre sanglotant:
Perquè tens més menjar que jo.
El porc va tornar a casa seva i pel camí va agafar uns
quants aglans per l’esquirol. L’esquirol quan va tornar a casa seva, es va
trobar a la porta un sac amb una carta que hi deia: “Per a tu esquirol”. El sac
era ple... d’AGLANS!!!
A la carta, en lletra petita, hi havia signat: “porc
senglar”. El porc senglar va sortir de la casa de l’esquirol, l’esquirol li va
fer una abraçada i un petó tan fort, que el porc es va tornar vermell com un
tomàquet, i li va dir a l’esquirol:
A partir d’ ara sempre compartirem el menjar!