30 de novembre 2021

Torta la tortuga

 


Ja fa molt de temps, un dia, un avió carregat de productes químics i àcids radioactius, va caure enmig del mar i va banyar de productes químics un petit niu de tortugues amb tres ous petitons. No van tardar a néixer, aquelles petites i bufones tortugues, que van anar nedant cap la platja d’una illa d’Indonèsia, anomenada Sulawesi. Una d’elles es va convertir en un monstruet estrany del que el seu poder era desconegut. Aquell monstre, es va anar fent popular entre la gent de la ciutat i una setmana després es va convertir en el terror de tot Sulawesi. Tota persona que el molestava acabava devorat, triturat, desfet i exterminat! Però un dia mentre dormia, va tenir una revelació, va obrir els ulls i de sobte, va sortir disparada en direcció oest. Va estar desapareguda tres dies, i tres dies de felicitat i alegria van passar. De sobte, la tortuga va sortir del seu amagatall i va dir a tota l’illa:

            Hola, cavallers i donzelles d’aquesta ciutat, sóc Torta la Tortuga i reclamo la ciutat en el meu nom! A partir d’ara, Sulowasi o Sulawesi, o com es digui, es dirà, Tortopolis! A partir d’ara, les coses canviaran, i hem tindreu més por que abans, perquè he descobert la manera de fer-me gran, gran i molt gran!

De cop i volta, es va començar a fer gran, fins al punt de ser gegant! Una de les persones que l’estava veient es va enfurismar i el va anar a atacar, desgraciadament, una sola pota va ser suficient per enviar-lo a fer punyetes (al riu). Totes i cadascuna de les persones que hi eren, van començar a atacar-la amb pistoles, canons i altres armes de foc, mentre, els que no tenien feina o no tenien passaport d’armes, van clavar-li ganivets i estris de cuina. Torta va començar a recular i sense que ho veiés, va caure a l’aigua i per culpa de la seva gran i pesant closca, es va enfonsar al mar profund, i es va morir

Seixanta-cinc anys després...

            Mira, net, vols que t’expliqui la història del nom d’aquesta ciutat?

            Sí, avi, diga-me-la!

            D’acord, escolta. Fa molt de temps, Torta la Tortuga va amenaçar la ciutat, casi em moro, en aquella època, perquè vaig ser tonto i vaig voler atacar-la jo sol... Em van haver de rescatar del riu i fer diverses operacions perquè em recuperes del tot. En aquell instant vaig aprendre que lluitant sol no faig res, val més lluitar junts i units, per vèncer.

 

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que la closca s’ha trencat.

3 comentaris:

  1. Em sona d'alguna cosa aquest conte... Que pot ser va guanyar un premi?
    I tant i un premi molt merescut, perquè és un conte molt original i divertit!

    ResponElimina
  2. Aquest conte va ser un dels guanyadors de la 2a edició del concurs de contes de Sant Jordi, organitzat per l'Associació Mont-ras al Cor, i el va escriure conjuntament amb un altre company de classe.
    Moltes gràcies Marta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que me dexes parada i ho fas molt be i tens molta inventiba.

      Elimina